altura
1 1 f. [LC] Distància vertical d'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació. Vola a una gran altura. Enlairar-se fins a una altura de mil metres.
1 2 [LC] a l'altura de loc. prep. a ) Al mateix paral·lel de. Eren a l'altura de Gandia.
1 2 [LC] a l'altura de loc. prep. b ) per ext. Els nostres jugadors estan a l'altura dels anglesos. No està a l'altura del seu temps, de les circumstàncies.
1 3 f. [GL] En topografia, alçària determinada mitjançant els instruments d'anivellació.
1 4 f. [LC] [MT] Segment perpendicular a la base comprès entre la base i el vèrtex oposat, en el triangle, el con i la piràmide, o entre la base i el costat o la cara oposats, en el paral·lelogram, el paral·lelepípede i el cilindre.
1 5 f. [MT] Longitud d'aquest segment.
1 6 [FIA] altura d'un astre Angle entre l'horitzó sensible i un astre, mesurat sobre la vertical d'aquest.
1 7 [FIA] altura del pol Per a un punt sobre la superfície terrestre, arc de meridià comprès entre el punt de l'horitzó sensible més pròxim al pol i el pol.
1 8 [FIA] altura meridiana d'un astre Altura d'un astre quan passa pel pla meridià.
1 9 f. [LC] Altesa 1.
2 1 f. [GL] [LC] Lloc elevat. Des d'aquella altura dominàvem tota la ciutat.
2 2 f. [GL] [LC] Petita elevació del terreny.
3 f. pl. [LC] Cel 3 1.Déu de les altures.
4 1 f. [MU] En mús., qualitat del so amb relació a la freqüència.
4 2 f. [FL] En fonèt., grau d'elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to.
